L’actitud és determinant per a l’èxit
L’actitud amb què afrontem qualsevol repte marca el resultat que obtindrem. I és que encara que moltes vegades no en som conscients la nostra mentalitat és el principal obstacle per a la consecució de les nostres metes i, per tant, del nostre èxit.
Brian Tracy, una de les autoritats principals del món sobre l’èxit personal i empresarial, assegura: “El nostre món exterior d’actituds, riquesa, treball, relacions i salut, sempre serà un reflex de la nostra actitud mental”. I afirma en aquest sentit:
“L’univers està totalment equilibrat i en ordre perfecte. Cadascú sempre serà recompensat en la mesura exacta, per tot el que fa”.
Encara que l’èxit depèn de diferents factors, hi ha alguns trets de la personalitat que sí que semblen comuns entre els emprenedors que triomfen. I no em refereixo únicament als que decideixen emprendre un nou negoci; incloc aquí totes les persones que volen afrontar un repte, un objectiu o un projecte de qualsevol caràcter. La nostra actitud, com ens parem avui davant de cada desafiament, és un dels secrets que determina el futur de les nostres aspiracions. En altres paraules, i seguint la idea de Tracy, el nostre èxit depèn, en gran mesura, de la nostra actitud mental davant del que ens passa i del que fem amb això.
Tipus de mentalitat
La importància de la nostra actitud segurament no et resulta res de nou, ho has sentit abans. Però el que potser mai no t’has parat a pensar és el tipus de mentalitat que marca el teu dia a dia. I si la teva mentalitat t’ajuda a créixer o, en canvi, suposa una barrera per al teu èxit i per a la consecució dels teus objectius futurs.
Carol Dweck, reconeguda psicòloga, conferenciant i autora –entre d’altres– del llibre Mindset, assenyala una cosa molt interessant i que té profunda relació amb el que parlem. Segons aquesta autora, hi ha dos tipus de mentalitat que marquen la diferència entre l’èxit i el fracàs i/o estancament de les persones en relació amb els seus projectes.
1. La mentalitat fixa:
Aquesta pressuposa que el nostre caràcter, intel·ligència i habilitats creatives “vénen de fàbrica” i que no podem canviar-les o influir-hi de manera significativa. És determinista doncs no podem canviar allò que ens ve donat. A més, funciona en termes absoluts: o tenim èxit o fracassem. Evidentment, la creença que aquestes qualitats estan gravades a foc condueix a una sèrie de pensaments i accions poc positius per al nostre creixement personal. Creu en la tirania de l’ara i és absolut: hem fracassat o hem tingut èxit. És una mentalitat que ens diu: “sóc un fracassat perquè tal cosa no m’ha funcionat”.
Aquesta mentalitat posa les persones en una situació d’autopressió constant. De fet, és com si visquessin constantment provant-se a si mateixos en els seus treballs, a les seves carreres i en les seves relacions. Necessiten tot el temps confirmar la seva intel·ligència, personalitat o caràcter. Cada situació és avaluada de forma binària: “Tindré èxit o fracassaré?” “M’acceptaran o em rebutjaran?” “Em sentiré com un guanyador o un perdedor?”; i una infinitat de etcèteres. D’aquesta manera, el pes del fracàs ara ens limita la consecució de l’èxit en el futur. És un llast perquè puguem avançar.
2. La mentalitat de creixement:
Aquest tipus d’enfocament entén que no tot “ve de fàbrica”, no està escrit en pedra. En general, les persones amb aquesta mentalitat veuen el fracàs com un trampolí encoratjador per al creixement i desenvolupament de les seves capacitats, i no com una prova d’intel·ligència. La creença que les qualitats poden cultivar-se, condueix els seus pensaments i accions per un camí oposat a l’anterior. És una mentalitat més orientada al futur i no tant a l’ara. Creuen en els “encara no”, “encara no”, per tant, entenen que és possible. Ens podem tornar a aixecar per continuar intentant-ho demà. Cada dia és una nova oportunitat.
Les persones amb aquesta manera de pensar creuen que qualsevol pot ser qualsevol cosa, tot és possible. Amb l’esforç necessari podem assolir les nostres metes i cada fracàs només és un esglaó més en l’aprenentatge cap a l’èxit. Es crea així una passió per l’aprenentatge, per millorar, per enriquir-nos en comptes de la necessitat d’aprovació i comprovació constant. La mentalitat de creixement es guia per la convicció que les qualitats humanes i les capacitats relacionals es poden cultivar a través de l’esforç i la pràctica deliberada. Tots tenim la capacitat de millorar i avançar!
La teva actitud mental et fa créixer o marca un sostre?
Al final, qualsevol manera de pensar és un procés interpretatiu que ens diu el que està passant al nostre voltant. Nosaltres decidim com interpretem el que ens passa. Quan ens domina una mentalitat fixa, aquest procés està marcat per un diàleg interior que té la necessitat de jutjar i avaluar constantment, utilitzant cada peça d’informació com a evidència a favor o en contra de les avaluacions. Estem contínuament sotmesos a un jurat molt exigent que només veu en blanc i negre: fracàs o èxit. I el mateix apliquem als altres, som uns dijous implacables.
No obstant això, cap comportament aïllat defineix una persona. Ningú és maldestre només per ensopegar una o diverses vegades, ningú és un fracassat perquè li vagi malament en un projecte i ningú és dolent perquè s’ha comportat de mala manera alguna vegada. I sempre hi ha la possibilitat de canviar, de millorar, d’avançar… I aquí hi ha la diferència substancial entre les dues mentalitats:
En una mentalitat de creixement, el diàleg interior no és de judici, sinó un que cerca aprendre constantment i aplicar aquest aprenentatge a qualsevol acció constructiva. Ens permet avançar a tots els àmbits.
Amb aquesta mirada, les persones amb una mentalitat de creixement també tenen els seus propis processos de monitorització i interpretació de la realitat. Però no jutgen amb el diàleg interior d’una forma binària, fracàs o èxit, sinó a partir d’un panorama probable. La seva mirada està posada tant com sigui possible, malgrat rebre informació positiva o negativa de les persones i del que l’envolta.
Aquestes dues mentalitats que manifestem molt aviat, modelen la major part dels nostres comportaments i la nostra relació amb l’èxit i el fracàs, tant en contextos professionals com personals. I tu, pensa-ho ara, tens una mentalitat que et fa créixer o una mentalitat que et frena i et marca un sostre?
La bona notícia és que la mentalitat fixa pot ser reprogramada per esdevenir mentalitat de creixement. Mentre que la mentalitat de creixement es pot explorar per potenciar tots els recursos personals, alineant-los amb la nostra emprenedoria, repte, desafiament i/o projecte. La psicoteràpia ens pot ajudar a avançar en el nostre autoconeixement ia aconseguir un enfocament positiu que ens faci avançar. Ho parlem?