Les oportunitats estàn en el nostre camí però hem d’estar oberts a la possibilitat d’aprofitar-les. Moltes vegades no som conscients que és la nostra actitud la que ens llasta per veure les oportunitats que s’obren al nostre voltant.
“El món és ple d’abundància i d’oportunitats, però moltes persones arriben a la font de la vida amb una cullera en comptes d’una pala. Esperen poc i com a resultat reben poc”
Ben Sweetland, reconegut psicòleg i escriptor nord-americà
Tu, estàs obert a les possibilitats que se t’ofereixen?
Les oportunitats són al nostre camí però hem d’estar oberts a la possibilitat d’aprofitar-les. L’estat mental en què les rebem pot marcar la diferència en el nostre èxit o fracàs. O en les oportunitats que som capaços d’aprofitar o fins i tot descobrir. En un estat mental negatiu no veurem cap de les possibilitats que s’obren davant nostre i, per tant, seguirem estancats.
Per exemple, com més ansiosos o temorosos estiguem, més ràpidament els nostres pensaments irradiaran tot això. I atrauran cap a la nostra vida persones i situacions afins. I tendirem a donar-li una interpretació que quadri amb el nostre estat d’ànim. Pensa quan assegurem “estar en una ratxa dolenta/bona”. És clar, la majoria de les vegades ho atribuïm al factor aleatori de la sort -sigui ella bona o dolenta-. Però si veiem una mica més enllà dels nostres nassos, segurament podrem visualitzar alguna cosa en nosaltres que ha generat ambdues “ratxes”.
Absolutament tot, des dels nostres amics, família, relacions, fins a la feina, els problemes i les oportunitats estan mediatitzats per la nostra manera habitual de pensar. Perquè cadascú de nosaltres tendim a conèixer i relacionar-nos amb gent i situacions en harmonia amb els pensaments i sentiments que ens dominen. Així quan estem tristos ens envoltem de tristesa i busquem centrar-nos en les situacions que ens donen motius per estar-ho. I fugim de l’alegria i d’aquelles persones positives i optimistes que ens podrien encomanar aquesta energía, pero solament nosaltres estem escollint el camí de la tristesa.
El nostre pensament modela la nostra realitat. Per aquesta raó hem de pensar en positiu si volem atreure a la nostra vida coses positives. I enfocar-nos en allò positiu, en les possibilitats i en les oportunitats. La pala i la cullera, en el sentit exposat, no són eines físiques, sinó mentals. Ens permeten sintonitzar en menor o major mesura amb les oportunitats que hi ha al nostre entorn. I segons l’eina que escollim anem traçant la nostra realitat.
Tens espai per rebre les oportunitats?
La majoria de nosaltres tendim a omplir-nos de “per si de cas”. Així, acumulem roba, per si de cas algun dia ens donem ganes d’utilitzar-la. O sabates, perquè les modes sempre tornen. Però també vells papers, per si algun dia els poguéssim necessitar. I s’acumulen els vells records, per si mai necessitem connectar-nos amb el passat. En certa manera, podem dir que les persones no tolerem el buit i tendim a omplir-lo del que sigui.
Recordem que tot passa de dins cap a fora. Els nostres pensaments, emocions i accions defineixen la nostra realitat. Però si el que mostrem cap a fora és que tenim tot ple de “per si de cas”, el missatge que transmetem és que tenim por de perdre allò que posseïm. Que el vell ja ens va bé i no necessitem res de nou. I per tant estarem donant l’esquena a noves oportunitats i a l´opció de canviar el nostre camí.
Perquè perquè alguna cosa nova arribi a les nostres vides, hem de fer-li espai
Abans de plantar un arbre hem d’assegurar-nos que té alguns metres de terra disponible. Si el que volem és renovar els mobles, haurem de fer espai perquè els nous hi puguin entrar. El mateix passa amb els conceptes una mica més abstractes. O amb les oportunitats i possibilitats de canvi. Necessiten espai per poder créixer i florir. I som els únics que podem decidir donar-los aquest espai.
Per exemple, si el que volem és tenir més alumnes a les nostres classes particulars, necessitem generar buit en alguns aspectes. Hem d’actuar perquè això passi. Per exemple, habilitant altres franges horàries, desfer-nos de fitxes velles d’alumnes, desfer-nos de material d’ensenyament que ja no utilitzem i ha quedat obsolet. En lloc d’això, podem cercar nous materials d’ensenyament i preparar un fitxer nou, buit i en blanc preparat per registrar els alumnes que vindran.
Certament, no ens podem obrir a noves possibilitats si estem ancorats en el passat. Si volem que les oportunitats arribin a la nostra vida, abans cal fer espai per rebre-les. Començant per abandonar els sentiments de conformisme i pessimisme. Hem d’estar oberts a la possibilitat de canvi i de millora i estar disposats a fer canvis per fomentar-ho. Tot això ens acabarà portant les oportunitats que buscaves. O que ja hi eren però no eres capaç de veure o d’intentar.
“L’univers ens vol donar tot. Quan canvia la nostra vibració per a l’abundància, l’univers començarà a enviar-nos persones, situacions i oportunitats que reflecteixin aquest estat interior”.
Peggy McColl, autora de nombrosos llibres de creixement personal
Necessitem aprendre a sintonitzar amb les oportunitats. I, per això, necessitem en primer lloc revisar el nostre interior. Revisar què pensem, què creiem i què sentim. Ser conscients dels pensaments i sentiments que ens llasten en la capacitat per aprofitar les oportunitats. Comprendre’ns a nosaltres mateixos ens ajudarà a enfocar-nos en allò que realment volem.
Perquè no és l’economia, la parella, els amics o el negoci. Podem ser pròspers encara quan el negoci vagi malament. I al revés, podem tenir problemes financers encara que el negoci vagi bé. Es tracta del costat de la situació que triem enfocar-nos, de les possibilitats que vam decidir escollir. Tots vivim envoltats d’oportunitats per a l’èxit o la millora encara que moltes vegades ens sigui impossible veure-ho. Ho parlem? ☕📱